VIGILANT LA BROSSA ESPACIAL

Fa temps que l'espai va deixar de ser un lloc buit i solitari. Avui dia, a fora hi ha quantitat de deixalles espacials excedent dels intents de l'home per conquerir els racons del Sistema Solar. De fet, l'Agència Espacial Europea (ESA) estima que, dels més de 6.000 satèl·lits llançats des del començament de l'era espacial, menys de 1.000 es mantenen operatius, mentre que la resta ha tornat a entrar a l'atmosfera o segueixen en òrbita abandonats a la seva sort. Aquesta situació, segons l'agència, implica un alt risc de generar nous fragments de deixalles espacials si les seves bateries o el combustible que queda en els seus dipòsits arribessin a explotar. Per això, han decidit desenvolupar un programa de radars que controli aquesta situació i avisi abans d'un greu accident. 

Com a mínim de 16.000 objectes de més de deu centímetres de diàmetre i centenars de milions de petites partícules orbiten a velocitats de vertigen al voltant de la Terra, en molts casos interposant-se en la trajectòria de naus espacials o satèl·lits artificials i amenaçant la seva integritat física. Aquesta brossa galàctica són majoritàriament grans restes de coets, vells satèl·lits ja en desús o petits components d'artefactes espacials, com per exemple trossos de pintura. La col·lisió d'una nau espacial o un satèl·lit amb aquests residus pot suposar un dany greu i costós de reparar, així com la generació de més fragments que s'acumularien al voltant de la Terra en forma de deixalles espacials. 
Un exemple sobre el potencial nociu d'aquestes restes, un cargol d'alumini de tot just dos centímetres que sobrevoli la Terra a una velocitat de 7,5 Km/s pot arribar a destruir un satèl·lit i provocar la seva explosió, a causa de l'energia que conté. Fins i tot si no es tornessin a llançar cap nou satèl·lit, s’estima que els nivells de fragments en òrbita seguirien augmentant, situació per la qual l'ESA justifica la posada en marxa del seu programa de Coneixement del Medi Espacial (SSA). Els seus responsables expliquen que consisteix en la posada en marxa d'un conjunt de radars i telescopis que puguin donar la veu d'alarma de futures col·lisions i establir els protocols de transmissió a les diferents agències espacials internacionals per tal de avançar-se a les circumstàncies i preveure’n les situacions perilloses per informar els propietaris dels satèl·lits abans de la col·lisió i poder modificar-ne l'òrbita.

El nou radar, que comptarà amb dos centres als afores de París, tindrà un cost de quatre milions d'euros i serà construït pel centre de recerca francès Onera conjuntament amb cinc socis industrials d'Espanya, França i Suïssa.