Quan s'escalfa aigua
fins que bull, aquesta aconsegueix una temperatura propera als 100 º C, sempre
que ens trobem prop del mar. Quan l'aigua es fa bullir en una moderna olla a
pressió, pot arribar als 120 º C, el que afavoreix la cocció dels aliments i la
seva posterior digestió. L'interior del forn d'una cuina a ple
funcionament arriba uns 230 º C. Cal buscar en altres llocs de la casa per
observar temperatures més altes. Les flames de les espelmes de cera, en
la seva part més groga, arriben a temperatures properes als 1000 º C. La flama d'un cremador de butà pot arribar als 1500 º C i seria capaç de
fondre el vidre ordinari.
Si fins ara la
química, la combustió de butà o de propà, ens ha permès assolir altes
temperatures, l'electricitat permet assolir temperatures majors. Si es fabrica un filament enrotllant amb un fil de ferro, com en aquells
antics fogons de cuinar, i es fa passar corrent eléctrica de baix voltatge per
ell, al principi el filament s'escalfa, però no llueix. A mesura que se li aplica major voltatge, el filament comença a brillar amb
un to vermellós, passant després a un color ataronjat, semblant al que té una espelma encesa. Si se segueix augmentant el voltatge, el filament va adquirint un color més
blavós, semblant al de la flama del butà i si se segueix augmentant el
voltatge, tindrà un color més blanc, i s'arribarà als 1535 º C quan el ferro es
torna líquid i el filament, literalment, es fondrà. La relació dels colors és
important, ja que molt aproximadament, cossos incandescents que presenten el
mateix color tenen la mateixa temperatura, un descobriment molt important en la
història de la física.
El material que arriba
temperatures més altes sense fondre és el diamant. Però el diamant, a part de car, no condueix l'electricitat. No obstant això, el diamant, que és carboni pur cristal·litzat, té un parent
molt més barat, què sí que condueix l'electricitat: el grafit, el material de
què estan fets els llapis escolars. El grafit pot arribar
als 4000 º C sense fondre’s però és difícil de treballar per fer-ne filaments i
es va abandonar a favor d'un metall que, encara que no permetia assolir
temperatures tan altes, era més fàcil de treballar en forma de filaments. Aquest metall és el wolframi, i es torna líquid a 3422 º C. Així, gràcies a aquest elevat punt de fusió, el filament d'una bombeta d'incandescència
pot arribar a la sorprenent temperatura de uns 2800 º C. No obstant això,
aquesta no és la temperatura més alta que s'aconsegueix a casa. En una bombeta halògena s'assoleixen encara temperatures més altes,
properes als 3000 º C. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada