DINERS AL COMPTAT PELS MÒBILS

El telèfon mòbil o les tabletes que es queden antiquades per un usuari poden tenir una segona vida per a un altre no tan exigent. El problema és com fer-los-ho arribar. Per facilitar aquest intercanvi comercial, una empresa californiana ha desenvolupat uns quioscos automàtics que valoren els aparells i ofereixen un pagament al propietari depenent d'aquesta avaluació. Si està espatllat o és tan antic que no té cap valor comercial o no hi ha demanda, el mateix sistema s'encarrega de dirigir-lo cap plantes de reciclatge solvents on s'extreuen de l'aparell components contaminants perillosos o matèries primeres valuoses. 
La clau de l'eficàcia del sistema està en l'avançat desenvolupament d'intel·ligència artificial que han fet els experts de l'empresa EcoATM per fer el reconeixement dels nombrosos models de mòbils i tabletes, revisar el seu estat de funcionament i determinar el seu valor de mercat, segons explica la nord-americana Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), que ha contribuït a finançar el projecte de recerca.

L'usuari que vol desfer-se d'un mòbil pot fer-ho en un d'aquests quioscos automàtics: el diposita davant un visor i el sistema d'intel · ligència artificial fa una inspecció visual per identificar el model, a continuació, cal endollar (amb 23 diferents connectors possibles) per fer el diagnòstic del seu funcionament i connectar-lo a la xarxa de EcoATM (s'aconsella esborrar les dades personals de l'aparell abans d'aquesta operació de reciclatge). El sistema llavors, determina el valor de mercat de l'aparell basant-se en les ofertes prèvies de milers de potencials compradors i tenint en compte cada model i l'estat de l'equip, i oferta un preu a l'usuari. Si està d'acord amb la quantitat, accepta i rep els diners com en un caixer automàtic. Abans, això si, se li ofereix la possibilitat de donar tot o part d'aquests diners a una organització benèfica. El procés complet dura uns pocs minuts.

Segons EcoTAM, fins a tres quartes parts dels telèfons mòbils que entren en els seus quioscos han trobat "una segona llar". La iniciativa va arrencar a Califòrnia, però ara s'estén a la costa est nord-americana i el pla és que en un any estiguin funcionant més de 300 d'aquests llocs automàtics en centres comercials i botigues d'electrònica a tot el país.

Les tecnologies de visió automàtica, intel·ligència artificial i robòtica que es fan servir existien des de fa anys, però no s'havien aplicat a aquest problema particular del reciclatge d'aparells electrònics, explica Mark Bowles, cofundador de l'empresa EcoATM i investigador principal del projecte. La base de dades de EcoATM compta amb més de 4.000 dispositius i quan el sistema s'equivoca en el reconeixement d'un, aprèn de l'error. Quant a la taxa d'encert en les avaluacions automàtiques i diagnòstics dels aparells, l’empresa parteix d’un marge d'error del 2,5%,  tot i que la investigació que finança la NSF ha permès reduir-lo significativament.

VIGILANT LA BROSSA ESPACIAL

Fa temps que l'espai va deixar de ser un lloc buit i solitari. Avui dia, a fora hi ha quantitat de deixalles espacials excedent dels intents de l'home per conquerir els racons del Sistema Solar. De fet, l'Agència Espacial Europea (ESA) estima que, dels més de 6.000 satèl·lits llançats des del començament de l'era espacial, menys de 1.000 es mantenen operatius, mentre que la resta ha tornat a entrar a l'atmosfera o segueixen en òrbita abandonats a la seva sort. Aquesta situació, segons l'agència, implica un alt risc de generar nous fragments de deixalles espacials si les seves bateries o el combustible que queda en els seus dipòsits arribessin a explotar. Per això, han decidit desenvolupar un programa de radars que controli aquesta situació i avisi abans d'un greu accident. 

Com a mínim de 16.000 objectes de més de deu centímetres de diàmetre i centenars de milions de petites partícules orbiten a velocitats de vertigen al voltant de la Terra, en molts casos interposant-se en la trajectòria de naus espacials o satèl·lits artificials i amenaçant la seva integritat física. Aquesta brossa galàctica són majoritàriament grans restes de coets, vells satèl·lits ja en desús o petits components d'artefactes espacials, com per exemple trossos de pintura. La col·lisió d'una nau espacial o un satèl·lit amb aquests residus pot suposar un dany greu i costós de reparar, així com la generació de més fragments que s'acumularien al voltant de la Terra en forma de deixalles espacials. 
Un exemple sobre el potencial nociu d'aquestes restes, un cargol d'alumini de tot just dos centímetres que sobrevoli la Terra a una velocitat de 7,5 Km/s pot arribar a destruir un satèl·lit i provocar la seva explosió, a causa de l'energia que conté. Fins i tot si no es tornessin a llançar cap nou satèl·lit, s’estima que els nivells de fragments en òrbita seguirien augmentant, situació per la qual l'ESA justifica la posada en marxa del seu programa de Coneixement del Medi Espacial (SSA). Els seus responsables expliquen que consisteix en la posada en marxa d'un conjunt de radars i telescopis que puguin donar la veu d'alarma de futures col·lisions i establir els protocols de transmissió a les diferents agències espacials internacionals per tal de avançar-se a les circumstàncies i preveure’n les situacions perilloses per informar els propietaris dels satèl·lits abans de la col·lisió i poder modificar-ne l'òrbita.

El nou radar, que comptarà amb dos centres als afores de París, tindrà un cost de quatre milions d'euros i serà construït pel centre de recerca francès Onera conjuntament amb cinc socis industrials d'Espanya, França i Suïssa. 

CURS D'AUTOSKETCH

AUTOSKETCH és un programa de dibuix vectorial en dues dimensions dissenyat perquè dibuixar sigui ràpid i fàcil. Aquest programa, amb més de 20 anys de recorregut, és un producte de l'empresa AUTODESK, i és útil per a tots els que necessiten dibuixar dissenys conceptuals de peces, d'edificis, d'esquemes o altres productes amb especificacions precises. Una biblioteca de contingut bàsic, de símbols elèctrics i d'habitacions, accelera el procés d'etiquetar els dibuixos, i la capacitat de personalitzar l'ambient de treball li permet als usuaris configurar el programa de AutoSketch segons les seves necessitats amb la màxima efectivitat. 

Pots trobar un curs complet d'aprenetatge del programa al web següent:

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td77/index.htm

EL PUNT MÉS CALENT

¿T’has preguntat mai quina és la temperatura més alta que s'aconsegueix en algun punt de casa?  

Quan s'escalfa aigua fins que bull, aquesta aconsegueix una temperatura propera als 100 º C, sempre que ens trobem prop del mar. Quan l'aigua es fa bullir en una moderna olla a pressió, pot arribar als 120 º C, el que afavoreix la cocció dels aliments i la seva posterior digestió. L'interior del forn d'una cuina a ple funcionament arriba uns 230 º C. Cal buscar en altres llocs de la casa per observar temperatures més altes. Les flames de les espelmes de cera, en la seva part més groga, arriben a temperatures properes als 1000 º C.  La flama d'un cremador de butà pot arribar als 1500 º C i seria capaç de fondre el vidre ordinari.

Si fins ara la química, la combustió de butà o de propà, ens ha permès assolir altes temperatures, l'electricitat permet assolir temperatures majors. Si es fabrica un filament enrotllant amb un fil de ferro, com en aquells antics fogons de cuinar, i es fa passar corrent eléctrica de baix voltatge per ell, al principi el filament s'escalfa, però no llueix. A mesura que se li aplica major voltatge, el filament comença a brillar amb un to vermellós, passant després a un color ataronjat,  semblant al que té una espelma encesa. Si se segueix augmentant el voltatge, el filament va adquirint un color més blavós, semblant al de la flama del butà i si se segueix augmentant el voltatge, tindrà un color més blanc, i s'arribarà als 1535 º C quan el ferro es torna líquid i el filament, literalment, es fondrà. La relació dels colors és important, ja que molt aproximadament, cossos incandescents que presenten el mateix color tenen la mateixa temperatura, un descobriment molt important en la història de la física.

El material que arriba temperatures més altes sense fondre és el diamant. Però el diamant, a part de car, no condueix l'electricitat. No obstant això, el diamant, que és carboni pur cristal·litzat, té un parent molt més barat, què sí que condueix l'electricitat: el grafit, el material de què estan fets els llapis escolars. El grafit pot arribar als 4000 º C sense fondre’s però és difícil de treballar per fer-ne filaments i es va abandonar a favor d'un metall que, encara que no permetia assolir temperatures tan altes, era més fàcil de treballar en forma de filaments. Aquest metall és el wolframi, i es torna líquid a 3422 º C. Així, gràcies a aquest elevat punt de fusió, el filament d'una bombeta d'incandescència pot arribar a la sorprenent temperatura de uns 2800 º C. No obstant això, aquesta no és la temperatura més alta que s'aconsegueix a casa. En una bombeta halògena s'assoleixen encara temperatures més altes, properes als 3000 º C. 

EL SMARTPHONE TOU

Investigadors canadencs han presentat el PaperPhone, un prototip de telèfon intel·ligent amb pantalla de tecnologia de tinta electrònica. El smartphone és totalment funcional i pot fer i rebre trucades telefòniques, enviar textos, reproduir música i fins i tot visualitzar els llibres electrònics. Fins aquí tot és igual a un smartphone com els que ja molta gent porta a la butxaca, però, aquest dispositiu va més enllà, la seva principal diferència està en com es maneja. Per controlar el telèfon només cal plegar-lo, doblegar-o flexionar les cantonades o els laterals del telèfon.

"Aquest equip es veu, se sent i funciona com un petit full de paper interactiu", va dir el Dr.Roel Vertegaal, creador del dispositiu. "Pots interactuar amb ell doblant el telèfon, voltejar la cantonada per passar les pàgines, o escriure-hi al damunt." va afegir el Dr.Vertegaal.

El prototip ha estat desenvolupat gràcies a una col·laboració entre  la Universitat Queen's de Canadà i la Universitat Estatal d'Arizona, la pantalla del dispositiu és de només un mil·límetre de gruix i està feta de la mateixa tecnologia de tinta electrònica de ús comú llibres electrònics.

ELS TURONS DE WINDOWS XP

Tothom ha contemplat aquesta imatge en alguna ocasió. Es tracta del fons de pantalla o tapís que, per defecte, mostrava Windows XP. La fotografia té la seva petita història darrere. Aquesta foto és obra del famòs fotògraf nord-americà Charles O'Rear, que ha treballat durant dècades per a publicacions com National Geographic. Les seves sèries de paisatges amb la vinya com a motiu central són molt celebrades, de fet el fotògraf viu en un petit poblet del californià Vall de Napa, famós pels seus bons vins.

La imatge que donava la benvinguda a Windows, titulada Bliss (goig o felicitat) va ser realitzada per O'Rear el 1995 prenent com a objectiu un turó de la Vall de Napa. Per sort, el turó que mostra aquesta preciosa catifa d'herba verda es trobava en plenitud gràcies a un petit desastre. Aquests turons solen estar cobertes de vinyes, però a la primera meitat dels noranta una plaga de fil·loxera va obligar a eliminar gran part dels ceps, canviant el paisatge temporalment al ser ocupat per l'herba. Aquesta situació temporal va ser tota una benedicció per O'Rear, que va prendre la fotografia amb la seva càmera un dia en què circulava per una carretera propera.

Avui, passada la crisi en les vinyes de la Vall de Napa, el raïm han tornat a les terres i l'idíl·lic paisatge que va ser fotografiat en el 95 té un aspecte molt diferent i, per cert, poc atractiu com a fons de pantalla.

L'ESPORTIU ECOLÒGIC

L’empresa automobilística britànica Trident Sports Car va mostrar al Saló Privé de Londres el passat 5 de setembre alguna cosa revolucionaria: un esportiu dièsel. Aquest cotxe, el Iceni Grand Tourer, només s'oferirà amb motor turbodiesel V8 de 6,6 Litres.

El propulsor davanter d’aquest biplaça de disseny atrevit rendeix 430 CV i 1.288 Nm a 3.250 RPM, és capaç d'assolir els 100 km/h en menys de 4 segons i passar de 320 km/h de velocitat punta. Si això no és suficient, hi ha una versió de 660 CV i 1.423 Nm. I quins avantatges té? Segons el fabricant, a 112 km/h, la velocitat màxima a Regne Unit, el motor gira a només 980 RPM i disposa de 949 Nm de parell màxim, que li sobraria per estirar dues o tres caravanes.

Aquest cotxe cumpleix les normatives mediambientals més exigents referides a consums i emisions de contaminants, amb un consum de menys de 4 litres als 100 Km pot cosiderar-se com l’únic esportiu ecològic, sent capaç de recòrrer 3200 Km amb un sol depòsit de combustible. A més cal dir que el motor s'ho empassa de tot . Funciona amb gasoil d'origen fòssil, biodièsel, oli de palma o oli de linòleum. Fins i tot si està ben colat, pot funcionar amb oli domèstic de cuina, usat o no.

El fabricant no ens ha donat més dades, a part del seu preu: costarà uns 95.000 €, que no és molta quantitat per tan impressionants prestacions. Bàsicament és un motor tan sobrat que amb baixes exigències, pot fer consums similars a un 1.3 turbodièsel de 75 cavallets. Si Rudolf Diesel aixequés el cap, se li quedaria el pèl de punta, segur!

LA PLUJA QUE VA VENIR DEL LÀSER

Un grup de científics d'Alemanya i Suïssa estan planejant utilitzar ràfegues de làser per així provocar una pluja de manera artificial, això amb la finalitat d'acabar amb el fenomen de les sequeres que fa molt mal li fa a la humanitat i l'economia.

L'equip de científics està format per membres de dues prestigioses universitats: La Universitat Lliure de Berlín i la Universitat de Ginebra. Aquest equip porta treballant 1 any en aquest projecte i fins ara han aconseguit condensar l'aigua en aplicar el feix d'un làser en un ambient d'humitat.

Encara que les gotes que van generar eren 100 vegades més petites que les gotes de pluja mitjana l'experiment va demostrar que si és possible crear pluja de manera artificial. El nou objectiu que tenen els científics és disparar un feix de làser d'altíssima potència el qual sigui capaç d'induir la condensació de l'aigua que es troba a l'atmosfera en estat gasós.

La pregunta que ens hem de fer ara és si en un futur no gaire llunyà es podrà controlar el clima gràcies a l'ús de làsers.