No hi havia
MP3 ni res semblant, els walkman eren la màxima expressió de la mobilitat musical i res semblava
amenaçar el regnat de les cintes d'audio o casets. Els discos de vinil eren alguna cosa
molt més "elevada", no eren per gravar i costaven força diners. Les casets, en canvi, eren barates, petites i pràctiques. Ideades per la companyia Philips en els anys seixanta, el rotlle de cinta magnètica estava tancat dins la 'capseta' (cassete en francés), les havia de totes les mides i colors,
encara que predominaven les casets estàndard en els seus formats de 46,
60 i 90 minuts.
Molts encara les conservem avui dia, però ja han deixat de ser les reines del suport musical. El so digital va matar l'estrella enrotllada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada