dimecres, 19 de juny del 2013

GOOGLE I GOOGOL

Has pensat algun cop què vol dir el nom del més famós cercador d’Internet?
Google es va fundar d'una manera gradual. Inicialment va ser el projecte de Larry Page i Sergey Brin , dos estudiants de doctorat de la Universitat de Standford als EUA per organitzar les pàgines webs en ordre de importància. Per a això van idear l'algoritme matemàtic anomenat Page Rank. El primer nom que va rebre la base de dades de pàgines web va ser BackRub, però aviat li van donar el nom Google (1997). L'any següent es fundaria la companyia Google Inc. 
El nom Google en anglès es pronuncia com Googol, que no és altra cosa més que un 1 seguit de 100 zeros. Exactament, això: 10 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000.
La història d'aquest número és curiosa. Va ser ideat cap al 1920 per Milton Sirotta, nebot del matemàtic Edward Kasner, el qual ho va publicar al seu llibre de matemàtica recreativa " Les matemàtiques i la imaginació ". amb la idea d’il·lustrar la diferència entre un nombre inimaginablement gran i l'infinit. Per fer-se una idea de la seva magnitud cal pensar que un googol és un nombre més gran que la quantitat d'àtoms de l'univers!



dilluns, 10 de juny del 2013

A 7 METRES SOTA EL MAR

Aquesta curiosa imatge és un fotomontatge que mostra la ciutat de Barcelona des de l'aire, inundada per un suposat augment de 7 metres del nivell del mar. El canvi climàtric és una amenaça a tenir en compte pels governs de món i també per tots nosaltres per tal de poder evitar aquest escenari.
barcelona_7m_blog

diumenge, 2 de juny del 2013

EL PÀNIC DE LES FORMIGUES

Els conillets d'índies no són els únics animals útils per la investigació científica. Les formigues també poden ser útils per als investigadors  És el que ha pensat un equip de científics de la Universitat de Melbourne (Austràlia), que han recorregut a les formigues, un insecte de comportament social, en situació de pànic per dissenyar i provar plans d'emergència i sistemes d'evacuació d'edificis públics.
A partir d'ara els arquitectes podran dissenyar la col·locació de les sortides d'emergència i la minimització dels obstacles per l'evacuació en els edificis que dissenyin utilitzant com a eina científica les reaccions de les formigues sotmeses a una situació de pànic o estres.