L'ERROR DE YAHOO

l'any 1997 Yahoo va cometre un dels errors de càlculm més escandalosos de la història, al rebutjar la posibilitat de comprar Google por 1 milió de dólars. Avui Google val més de 200.000 millons de dólars i Yahoo només 20.000 millons.

L'AVIÓ DE PAPER ETERN

El vídeo adjunt mostra una senzilla manera de fer que un avionet de paper pugui volar per sempre. Vols provar de fer-ho tu?

ÉS MESSI UN DESASTRE LLENÇANT PENALTIS?

Al passat partit de champions del Barça contra el City, Messiva llençar un penalti  a l'últim minut del partit ... i el va tornar a fallar! Porta 5 errades dels  darrers penaltis llençats

            

CLASH OF CLANS: HEROI O VILLÀ?

Milions de nens de tot el món estan jugant en aquest moment al joc multijugador en línia d'èxit entre els més petits: el CLASH OF CLANS. Molts pares i mares el porten instal·lat en els seus smartphones o en els seus tablets, a petició dels seus fills. 

Quan l'empresa finlandesa Supercell el va llançar fa un any, no podia preveure que milions de persones estarien jugant diàriament amb ell. Adults, joves i especialment nens de més de 130 països diferents, competeixen els uns contra els altres en aquest joc d'estratègia, ambientat en un entorn ple de víkings, bruixots, valquíries, guerreres i conjurs.

La veritat és que s’ha de reconèixer que té el seu èxit merescut. Està magníficament dissenyat, és molt atractiu i divertit, encara que també te els seus defectes. I quan els defectes poden afectar els nens i adolescents llavors cal informar i intervenir: És un joc que fomenta conductes additives entre jugadors amb poc autocontrol, pot suposar una despesa econòmica quan el jugador opta per pagar per poder progressar en el joc més ràpidament, i que pot fomentar contactes amb desconeguts potencialment perillosos. Per tot això és molt necessària la supervisió de l’activitat del nen per part dels adults.

LA SALSITXA QUE EXPLICA LA SEVA VIDA

'Mad Sausage' és una vídeo satíric que ha tingut un èxit considerable al youtube i que sens mostra el suposat origen d'una salsitxa (explicat per ella mateixa), com a mostra de l'anomenat menjar escombreria, i que convida a tothom directament a fer-se vegetarià.

EL COTXE SENSE CONDUCTOR DE GOOGLE

El cotxe sense conductor de Google està més a prop. Convertir-se en un simple espectador en el teu propi automòbil serà aviat possible. Des del 2009 Google desenvolupa un sistema de sensors i ordinadors per poder conduir un automòbil de manera 100% automàtica. Els diferents prototips dotats d’aquesta tecnologia porten recorreguts més d’un milió de Km principalment per les carreteres de Califòrnia. Ara l'empresa comença a fer proves en recorreguts urbans. Les darreres millores fan que els sistemes automàtics reconeguin fins hi tot els gestos dels vianants i ciclistes.

LA BOMBETA QUE DURA TOTA LA VIDA

La companyia catalana OEP Electrics acaba de llançar una versió millorada del seu producte més revolucionari: una bombeta que dura per sempre. La nova bombeta IWOP suposa un important estalvi d'energia i compta amb una garantia de 10 anys de durada, a més de ser reparable a molt baix cost. 

La bombeta IWOP és una bombeta LED (díode emissor de llum), la eficiència ronda els 214 Lm/W, enfront dels 150 Lm/W que sol proporcionar aquest tipus de sistema d'il·luminació, que cada dia amplia la seva quota de mercat. A més d'aquest sorprenent rendiment, la bombeta produeix la llum càlida de les bombetes clàssiques, i consumeix només 3,5 W, fet que suposa un estalvi del 97% respecte la tecnologia incandescent, i de fins a un 50% en relació a la resta de tecnologia LED del mercat. Segons el fabricant, la bombeta IWOP, si bé és  més cara que la bombeta LED convencional (ronda els 40 euros), supera àmpliament les prestacions d'aquesta, a més de no necessitar reemplaçament, la qual cosa limita l'impacte mediambiental que suposa que cada any es tirin 47 milions de bombetes a tot l’estat.

GAME BOY CUMPLEIX 25 ANYS

Avui fa anys una de les consoles més mítiques de la història. Va ser la revolució portàtil que va demostrar que era possible jugar a un catàleg de jocs sense necessitat d'estar enganxat al televisor. Parlem de la Game Boy de Nintendo, una petita consola de 8 bits i 8KB de memòria, que va arribar a les botigues del Japó el 21 d'abril de 1989 (a l'agost als EUA i un any més tard a Europa) i que avui encara segueix enganxant i enamorant a aquells nens que van jugar amb ella en la seva infància. Han passat 25 anys des que aquesta pantalla monocrom de 3,56 polsades permetés jugar a Tetris i a Super Mario Land a la parada de l'autobús, d'amagat al llit i fins i tot al pati del col·legi.

AIXÍ SERÀ L'ANY 2000

Aquí va una curiosa col·lecció de litografies pertanyent a la Biblioteca Nacional de França que mostren com s’imaginava l'autor a l'any 1910, com seria la vida cap a l'any 2000 amb els seus avenços i meravelles tecnològiques.

És curiós veure com a aquest autor en particular, tot i que va imaginar mil i un enginys futuristes, no se li va passar pel cap que després d'un segle la gent pogués canviar la seva manera de vestir i així els mostra, abillats a la moda de fa cent anys.

 

¿Vaixell? Globus aerostàtic? ... El que sigui, però això sí, amb la bandera de França.

La màquina del saber. S’espremen els llibres i es passen per cable als xavals del futur.

Un arquitecte en una caseta dirigeix ​​mitjançant robots la construcció de l'obra.

Aquí veiem al robot-sastre, d'una banda es fica la tela i surt ja tallada i cosida a la mida.

Videoconferència instantània i a distància. 

Un altre enginy sorprenent, la barberia automàtica. 

En el futur hi haurà veloces bicicletes, però poc aerodinàmiques.

Aeroplans particulars de tot tipus, grans, petits, biplaça ...

I com no, un parell de cops de porra per als voladors imprudents.

Patins a bateria. Per als que han perdut els punts del carnet de aeroplà.

L'ARTISTA DEL CARRER

Banksy és el pseudònim d'un artista de graffiti britànic del qual es desconeix la seva identitat i dades biogràfiques, encara que sembla que va néixer a Bristol cap al 1984. Les seves obres urbanes són famoses i admirades a tot el món pel seu caràcter original, satíric i anti-sistema.
      

  

 

  

SCRATCH: EL GAT QUE T'ENSENYA A PROGRAMAR

Scratch és un llenguatge de programació realitzat pel MIT Media Lab, de Massachusetts, és gratuït i està destinat principalment a estudiants que comencen en el món de la programació. Scratch és una eina que facilita la creació d'històries interactives, jocs, animacions i càlculs senzills. Es poden compartir les pròpies creacions amb altres persones de forma online. Aquesta aplicació educativa fa que la tasca de programar sigui més atractiva i accessible per tothom que s'inicia en la programació i permet explorar i experimentar amb els diferents elements que ofereix aquest programa interactiu: fons, sons, animacions, diàlegs, etc. Tot això, gràcies a la senzillesa de la seva composició gràfica. Scratch permet que els alumnes puguin:

• Reflexionar a través dels diferents projectes que hi han creat.
• Crear animacions i activitats interactives.
• Imaginar a partir del projecte estiguem observant.
• Compartir amb altres persones via on-line.
• Jugar per aprendre.

Algunes característiques que afavoreixen els entorns educatius són:

1. Ajudar a pensar algorítmicament i aprendre a abordar problemes metòdicament.
2. Ofereix oportunitats per improvisar, posar a prova les seves idees, assajar i corregir errors.
3. Permet obtenir productes en les primeres aproximacions.
4. Té possibilitats amplies que poden ser aprofitades pel docent.
5. Permet als estudiants guanyar comprensió sobre alguns conceptes matemàtics.
6. Fa possible controlar i barrejar diferents medis: Permet compartir les creacions amb la comunitat.

http://scratch.mit.edu/
http://scratch.mit.edu/projects/20404599/?fromexplore=true

QUÈ ÉS UN BLOC

Un bloc o blog o bitàcora és un lloc web que mostra ordenada cronològicament (el més nou a dalt, el més vell avall), informació del tipus textos, notícies, imatges ... que s’anomenen entrades o posts i que es poden afegir per un únic o per diversos autors.

Habitualment els lectors del bloc poden escriure comentaris, i l’autor respondre’ls de manera que es pot establir un diàleg entre les dues parts.

Els blocs solen tractar sobre algun tema en particular: Així poden trobar blocs de tipus personal, empresarial, periodístic, educatiu, etc.

Els blocs es poden crear de manera senzilla i intuïtiva amb programes d’edició de blocs, i que estan lligats a un lloc o site on queda emmagatzemat (allotjat). Hi ha moltes alternatives a l’hora de crear un bloc. Aquestes són les més populars:

Blogger (de Google)      Blogspot.com

Wordpress                    Wordpress.com i Wordpress.org

Tumblr                          Tumblr.com

Blogia                            Blogia.com

QUÈ SÓN ELS DPI?

Segurament t’hauràs fixat com les pantalles de telèfons mòbils, tablets,  etc mostren diferents qualitats de textos i imatges. Això és principalment per la diferència en la densitat de píxels, que relaciona la resolució amb la superfície de la pantalla del dispositiu, i que s'expressen en PPP (Punts Per Polzada) o DPI (Dots Per Inch).

Suposadament, la densitat en la que un humà no pot distingir els píxels a ull nu és solament de 300 DPI, i un dels pocs telèfons que té una pantalla així és l'iPhone 4 (329 DPI). Perquè et facis una idea, el notebook o monitor des del qual estàs llegint aquesta entrada és probablement d'130 DPI, o menys. Actualment els telèfons doblen fàcilment la densitat existent en la majoria dels monitors d'ordinadors.

Si vols veure quina densitat de píxels té una pantalla, pot accedir a la següent eina que permetrà calcular i comprarar-los amb altres equips del mercat. Així podràs avaluar la qualitat de la pantalla. Mentre sigui sobre 160 PPP, considera que és una bona pantalla per consumir contingut i veure lletres nítides, sense que el suavitzat les difumini en excés

Enllaç: http://dpi.nu/

GOOGLE I GOOGOL

Has pensat algun cop què vol dir el nom del més famós cercador d’Internet?

Google es va fundar d'una manera gradual. Inicialment va ser el projecte de Larry Page i Sergey Brin , dos estudiants de doctorat de la Universitat de Standford als EUA per organitzar les pàgines webs en ordre de importància. Per a això van idear l'algoritme matemàtic anomenat Page Rank. El primer nom que va rebre la base de dades de pàgines web va ser BackRub, però aviat li van donar el nom Google (1997). L'any següent es fundaria la companyia Google Inc. 

El nom Google en anglès es pronuncia com Googol, que no és altra cosa més que un 1 seguit de 100 zeros. Exactament, això: 10 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000 000.

La història d'aquest número és curiosa. Va ser ideat cap al 1920 per Milton Sirotta, nebot del matemàtic Edward Kasner, el qual ho va publicar al seu llibre de matemàtica recreativa " Les matemàtiques i la imaginació ". amb la idea d’il·lustrar la diferència entre un nombre inimaginablement gran i l'infinit. Per fer-se una idea de la seva magnitud cal pensar que un googol és un nombre més gran que la quantitat d'àtoms de l'univers!

A 7 METRES SOTA EL MAR

Aquesta curiosa imatge és un fotomontatge que mostra la ciutat de Barcelona des de l'aire, inundada per un suposat augment de 7 metres del nivell del mar. El canvi climàtric és una amenaça a tenir en compte pels governs de món i també per tots nosaltres per tal de poder evitar aquest escenari.

EL PÀNIC DE LES FORMIGUES

Els conillets d'índies no són els únics animals útils per la investigació científica. Les formigues també poden ser útils per als investigadors  És el que ha pensat un equip de científics de la Universitat de Melbourne (Austràlia), que han recorregut a les formigues, un insecte de comportament social, en situació de pànic per dissenyar i provar plans d'emergència i sistemes d'evacuació d'edificis públics.

A partir d'ara els arquitectes podran dissenyar la col·locació de les sortides d'emergència i la minimització dels obstacles per l'evacuació en els edificis que dissenyin utilitzant com a eina científica les reaccions de les formigues sotmeses a una situació de pànic o estres.

1 TUTORIAL DE BLOGGER

Una mostra de banner  creat on line per fer més atractiu el teu bloc.

http://www.bannerfans.com/banner_maker.php?bnew=1&pses=bf938f0

QÜESTIÓ DE PERSPECTIVA

Mira atentament el dibuix adjunt, en un univers paral·lel podria existir, per desgràcia o per sort, en el nostre no. Cada detall d'aquesta il·lustració ens descobreix tot un món a l'inrevés, és qüestió de perspectiva.  Aquest dibuix impossible pot representar un autèntic malson per als dissenyadors i els enginyers...

LA MEDUSA VOLADORA

L'empresa americana FESTO, líder en robòtica i automatització ha mostrat el seu darrer invent, el 'Air Jelly', que és un globus d'heli que flota i es desplaça per l'aire simulant el moviment de les meduses. Quina aplicació pot tenir aquest aparell? El temps ho dirà.

PILES VS. ULTRACONDENSADORS

Un ultracondensador (també anomenat condensador de doble capa) és un condensador electroquímic que té una densitat energètica molt alta. Aquests dispositius es poden fabricar gairebé en qualsevol mida, des del d'un segell, ideal per a mòbils, fins a grans mides ideals per a vehicles híbrids. Els seus components són biodegradables i no tòxics, la qual cosa permetria usar-los fins i tot en marcapassos. Aquests dispositius funcionen polaritzant una solució electrolítica, el que permet l'emmagatzematge d'energia elèctrica de forma estàtica. Cal tenir en compte que tot i que es tracta d'un dispositiu electroquímic, a l'interior no es donen reaccions químiques.
Els experts pensen que en els propers anys es podran reemplaçar les piles tradicionals per ultracondensadors. Però quines són les diferències entre les piles recarregables (per exemple les de liti) i els ultracondensadors? Bàsicament cinc:
1) Els cicles de càrrega. Els ultracondensadors poden carregar i descarregar centenars de milers (fins i tot milions) de cicles sense perdre rendiment. Les piles només funcionen correctament amb una quantitat limitada de cicles de càrrega / descàrrega. Probablement vosaltres mateixos ho heu experimentat en els vostres telèfons mòbils, com més temps tenen les bateries, menor càrrega retenen.
2) Els períodes de càrrega. Com sabem, les bateries es basen en reaccions químiques, i el temps requerit per a la seva càrrega sol ser llarg. Per contra els ultracondensadors es carreguen i descarreguen molt ràpidament.
3) La mida i pes. Les bateries són més grans i més pesades que els ultracondensadors.
4) Densitat energètica. Normalment els ultracondensadors emmagatzemen entre una cinquena i una desena part del corresponent a una pila. Però aquest handicap va millorant a mesura que s'avança en el desenvolupament dels ultracondensadors.
5) Alliberament d'energia. Les bateria alliberen l'energia lentament durant un període de temps més llarg, mentre que els ultracondensadors alliberen la seva càrrega molt ràpidament. En vehicles elèctrics, aquestes explosions energètiques vindrien molt bé per superar obstacles com les pujades dures.